Hi ha moltes solucions a la qüestió perpètua de com atreure públics nous a un concert de música "clàssica", algunes més encertades que d'altres, moltes vegades experimentatives, no sempre de llarga perdurabilitat. Amb aquest article m'agradaria donar a conèixer una xarxa alternativa de cambra anomenada Cat.Cambra amb la que intentem donar nous impulsos a la oferta musical del país. Abans d'entrar, però, en la presentació del projecte em permeto algunes reflexions del que l'experiència com a músics ens mostra sobre l'atractiu que pot tenir un concert clàssic per a un públic no iniciat. Així que són aquestes mateixes observacions generals les que em porten a les conclusions que han germinat la idea del Cat.Cambra.
Qualsevol proposta musical que demana el temps i l'atenció per part del públic (coses molt més valuoses que el preu de l'entrada) ha de ser un producte de primera qualitat i ha d'estar a l'altura d'oferir interpretacions de primer nivell de les obres presentades. Seria un error creure que el públic sense coneixements de música clàssica tingui un criteri inferior al públic habituat. Molt més que l'educació és una sensibilitat innata la que contribueix a l'habilitat de valorar i de gaudir.
Que la qualitat sigui imprescindible es diu molt fàcilment i sembla molt evident, però es pot interpretar de maneres differents. Per exemple és sens dubte la qualitat d'algunes composicions la que les fa "evergreens" del repertori i que assegura una bona venta d'entrades (Bolero, Quatre estacions, etc.). El problema és que en molts d'aquests casos la qualitat de la interpretació entra en un segon pla i el concert, sense haver de complir amb un alt criteri en tots els aspectes, es limita a complir amb les expectatives de la memòria i del pressentiment musical del públic. Aleshores, el concert té una funció reafirmativa, una mica com un himne nacional, i oblida valors artístics com ara el descobriment, la sorpresa, el xoc, la frescura etc. El públic reviu la música del seu passat, enlloc de tenir una nova vivència que pugui afectar el seu futur. No dic que no hagi d'haver-hi lloc per a aquest tipus de concerts, però una cultura de concerts viva també ha de poder marcar tendències innovatives.
Encara que ens agradés pensar que l'efecte de la música per si sola hauria de ser tan fort que no hagués d'importar, com, on i amb qui en gaudim, la realitat és que un punt diferenciador important d'un concert en directe és el fet de ser rodejat amb gent com tu, que ha mantingut aquella hora lliure tal com tu, per anar al mateix lloc que tu i deixar fer el seu efecte a les mateixes ondes acústiques que tu. Es crea comunitat i complicitat. Fins i tot es pot dir que en un concert entrem tots en un estat compartit.
Subestimem la importància que té el fet amb qui escoltem un concert. Si ens poguéssim imaginar un concert en el que el públic estigués composat només dels nostres amics, sabent que compartim moments de passió i de profunditat, això no intensificaria, i molt, l'experiència? Les Schubertíades originals eren Schubertíades no només per la música sinó també per la gent que hi era, una comunitat sense la que no hauria sonat aquesta música i una música sense la que no hi hauria hagut aquesta comunitat.
En aquest país, els "Músics en Residència" d'Alella, col·laboradors en el Cat.Cambra, han sabut crear una comunitat de seguidors en pocs anys d'una manera molt notable. Els "Amics dels Músics en Residència", un grup de persones d'edats i professions molt differents ajuden amb l'organització i l'allotjament dels músics. Gràcies a ells, les entrades dels concerts a Alella s'esgoten sempre amb molta antelació, entre altres coses perquè els és molt important gaudir dels concerts, als que han contribuït i se senten molt propers, amb les persones del seu entorn. Apart d'una oferta de nivell musical excepcional i de formats de concert atractius, és la comunitat de persones involucrades que fa que sigui tot un èxit.
Per poder establir-se comunitat entre públic i músics hi entra en joc un altre element clau, la proximitat. Evidentment, hi ha repertori que s'ha de gaudir en sales grans i amb una bona distància per tenir una experiència acústica satisfactòria, com és el cas amb corals i orquestres. Però tot el que és música de conjunt reduït té el gran avantatge de poder ser interpretat en espais de tots tamanys. Aprofitem els espais petits! Fem el doble de funcions amb la meitat de butaques! No tinguem por de l'acústica seca que permet escoltar impureses. Això és honestitat. La música de cambra abans era literalment i exclusivament "de cambra". Se'n gaudeix de manera diferent si es pot veure l'expressió facial del primer violí quan fa una broma de Haydn o els dits elegants del pianista en un passatge virtuós de Rachmaninov. Només el fet de veure la bellesa d'un instrument de corda de més a prop ens dona una altra experiència integral del concert.
Proximitat a l'hora del concert, doncs, però també a l'hora de la seva preparació. Penso que els músics guanyaríem molt mostrant un vessant imperfecte, mostrant el camí que s'ha de recórrer per arribar al resultat final, treballat i "polit". L'entesa que hi ha un procés cerebral, emocional i comunicatiu molt especial a l'hora de la preparació d'una obra contribueix a un gaudiment més profund del resultat per part del públic. Escoltant els assaigs, l'oient es familiaritza tant amb l'obra com amb els músics i les idiosincràsies de la dinàmica que produeix l'assaig.
Més que res, però, és el programa mateix i el seu concepte artístic que poden contribuir a guanyar de manera sostinguda l'estima del públic no acostumat a anar a concerts. Persones que ni tan sols coneixen els compositors ni la varietat dels seus estils, no s'animaran fàcilment a anar a un concert que es promociona amb els intèrprets com a principal atractiu ("el violí de x, el violoncel de y, el piano de z"). Per altra banda, un anunci del tipus "Haydn, Bartok, Schumann" no els dirà res. Hem de trobar doncs un nivell d'emocionalitat i de significat comú que juntament amb la promesa de qualitat i proximitat representi una proposta atractiva per a no iniciats.
Per a exemples em remeto a un dels meus festivals favorits que porta vuit anys celebrant-se a Alemanya amb músics joves com a organitzadors que justament tenen com a objectiu qüestionar i canviar de moltes maneres els paràmetres del concert tradicional, el "Podium Festival Esslingen". Els concerts són l'expressió d'una programació que va més enllà de la suma de les obres, mostrant-se en títols com "Szenen der Frühe" (Escenes de la matinada), "When we were Trees" (Quan érem arbres) o "Die Einsamkeit des Killers vor dem Schuss" (La soledat de l'assessí abans del tret), i en aquest cas no es revelen ni els compositors ni les formacions que apareixeran en el concert específic, sinó que es juga amb l'element desconegut i intrigant.
Un altre exemple és l'agermanat "PÒDIUM Matadepera", del que soc director artístic, en el que escollim obres molt diverses pel que fa a instrumentacions i estils, però que en el seu conjunt ens conten una història emocional (el que anomenem "guió emocional"). Els quatre concerts de la propera edició 2016 porten com a títols "Identitats...", "...perdudes,", "lluites...", "...i la pau guanyada" i cada una de les etapes emocionals té un altre propòsit que s'entèn per si sol, però també dins l'evolució emocional, com a pròleg dels concerts posteriors i resultat dels concerts anteriors.
Part fonamental d'aquest propòsit és la idea de la unicitat del concert. Amb aquest concepte, amb aquesta combinació d'obres i amb aquests músics, el concert no és repetible, sinó que té lloc només ara i aquí i només es pot viure'l anant-hi. En temps de Spotify i de YouTube, amb la quantitat i qualitat de gravacions cada vegada augmentant i millorant, la irrepetibilitat és un dels valors més importants que pot tenir el concert en directe.
Hi ha molts elements differents que poden contribuir a aportar al públic una experiència més integral i elevada. Enumerant-ne alguns no es pot més que donar pistes del que podria ser un bon concepte en el que s'integrin musical i artísticament.
- L'ús de l'escenari: La posició tradicional dels músics respecte al públic sembla una convenció immutable, però hi ha moltes maneres de modificar-la, amb els músics repartits de maneres creatives i inhabituals en la sala de concert o fins i tot desplaçant-se entre o durant les actuacions.
- La il·luminació: Un concepte d'il·luminació estàtica o evolucionant durant l'esdeveniment pot contribuir a viure amb una altra intensitat les actuacions musicals. Cap altre gènere de música hi dóna tan poca importància.
- El públic com a part integradora del concert: La música, per establir i sentir relacions, moltes vegades demana que no es trenqui la tensió amb aplaudiments entre els moviments. De la mateixa manera hi pot haver programacions que demanin mantenir la tensió més enllà de les obres individuals per deixar que entrin en interacció directa i que es manifestin més intensament les connexions o els contrasts programàtics. Per altra banda, també hi pot haver moments dins d'un programa en què la convenció de no reaccionar a la música fins que hagi acabat l'obra no té sentit musical i esdevé un element restrictiu per al públic (El riure després d'un Scherzo, L'entusiasme davant del virtuosisme).
La posició del públic, immutable en algunes sales, canvia l'impacte auditiu que experimenta de manera important. A més d'estar assegut en les butaques, podria escoltar el concert estirat a terra, de peu, caminant, ballant o fins i tot (com era el cas d'un concert en el que vaig participar) assegut en boles gimnàstiques.
- La durada: Enlloc de les dues parts que mana la convenció, perquè no hi ha més concerts amb tres parts, com és el cas de l'òpera, o més? Així s'obren moltes possibilitats conceptuals que no tenen cabuda en un concert de dues parts. També el fet de crear connexions programàtiques entre concerts seguits durant alguns dies obre noves possibilitats de jugar amb les dimensions de l'experiència. D'altra banda, hi ha obres que potser tenen tant de pes o d'interès (encara que de minuts no arribin a la durada mínima d'un concert habitual) que amb un programa d'una sola peça ja n'hi ha prou i no cal afegir-hi peces per omplir.
- L'explicació: Ja se sap que al públic li agrada molt saber més sobre les obres interpretades i les circumstàncies de la seva creació. És més rar que parlin els músics sobre la preparació i sobre la seva pròpia relació amb la música, cosa que pot produir un grau més alt de complicitat i comunitat entre públic i músics.
- La música en el context d'altres arts:
El concert literari amb lectures prosàiques o de poemes és un propi gènere, encara amb un gran potencial creatiu per descobrir, en què els textos entren en una sintonia conceptual amb la música.
Elements dramàtics (siguin seriosos o humorístics) amb actors poden portar el públic a gaudir d'una manera sorprenent i intensiva de l'intercanvi entre música i acció que reforça l'emocionalitat.
La dansa improvitzada o coreografiada a les obres del programa pot introduir un element d'expressivitat física a la música.
Apart de consideracions pràctiques, que acaben normatitzant i estandarditzant els concerts, potser són un fals purisme i la por que els formats no estiguin a l'altura de la música els que ens impedeixen fer canvis a una cultura de concerts poc canviada des del segle XIX. També cal dir que el fet de tenir elements innovadors no converteix un programa automàticament en artísticament interessant. Evidentment és fàcil d'imaginar-se un concert amb la sola intenció de trencar amb convencions que, enlloc d'aportar-hi elements enriquidors, acaba creant distraccions del contingut musical i artístic. Cada proposta ha de ser valorada pels seus propis mèrits, i sobretot, si té sentit emocional el concepte i si està ben guiat pel contingut musical. Al final, la programació conceptual esdevé un art propi que, com tot, pot reeixir o fallar. L'error seria deixar de provar coses noves per por que no funcionessin.
La proposta Cat.Cambra intenta donar respostes a alguns d'aquests plantejaments i pretèn oferir una programació que té com a objectiu principal complir amb els valors de qualitat, comunitat, proximitat i unicitat.
Programes de cambra molt variats s'assagen durant una setmana intensiva abans de presentar-se en concert a cicles i sales de tot tipus i de tot el país. Els músics partícips, de tres a sis per programa, figuren entre els millors músics joves de Catalunya i Europa, molts d'ells amb carreres internacionals, com es pot veure en les plantilles dels festivals col·laboradors del Cat.Cambra (PÒDIUM Matadepera, Músics en Residència d'Alella). Els assaigs intensius i les ganes dels músics de descobrir bona música junt amb col·legues excel·lents garanteixen un resultat de primera qualitat musical.
A més d'oferir concerts únics i emocionants, Cat.Cambra vol crear comunitat. Comunitat, que no s'estableix d'un dia per l'altre, però que a mitjà termini es pot assolir amb la creació d'una oferta participativa molt variada: Cat.Cambra oferirà assaigs oberts en sales differents (per exemple en casals de gent jove i centres de gent gran) per tot Catalunya. Buscarà col·laboracions amb els conservatoris municipals del país per oferir classes magistrals i donar a conèixer el projecte. Oferirà cursos per a músics amateurs de totes les edats, ajudant els entusiastes a trobar parelles adequades per formar grups de cambra. Cat.Cambra vol fer possible que es reuneixi gent molt different per gaudir junts i per desenvolupar aficions. Una part important dels concerts sempre serà el contacte personal dels músics amb el públic per fomentar l'interès i trobar maneres en que es pugui involucrar. L'objectiu final és que el públic se senti part del Cat.Cambra.
El públic natural al que es dirigeix per tal de fomentar un nucli de seguidors són tots els ja iniciats i curiosos, els alumnes dels conservatoris i de les escoles de música, que moltes vegades no poden gaudir d'una oferta musical local d'una qualitat i unicitat tan atractiva, els seus pares que hi veuen el valor cultural i educatiu, els instrumentistes amateurs de totes les edats, així com gent que per casualitat, per mitjans socials o de comunicació s'assabenta de l'oferta molt atractiva de concerts "clàssics, però differents", i per extensió, i en diferit, tots els seus amics. L'objectiu final serà que Cat.Cambra sigui una marca que pel seu nom propi prometi concerts únics i que sigui reconeguda per la seva comunitat i qualitat.
Cal destacar també que el propòsit econòmic de Cat.Cambra és de poder oferir els programes a preus atractius degut a les repetides actuacions en sales de tots tamanys. Els músics estem disposats a adaptar els nostres preus, sempre i quan el projecte valgui la pena. Amb actuacions repetides s'assegura que ningú hi surti perdent.
Els programes són temàtics. Cada concert és únic en la seva combinació d'obres, de formacions i de músics. Per no tractar-se d'una formació estable i amb el propòsit d'eixamplar l'oferta, el repertori de Cat.Cambra es concentra en obres d'instrumentacions i formacions menys habituals, però en molts casos importants dins del repertori d'un compositor. Un element clau dels concerts són les explicacions dels propis músics, que presentaran les obres i les relacions entre elles així com detalls i anècdotes de la seva preparació. La flexibilitat de les formacions permet jugar en alguns programes amb elements dramàtics i moviments dels artistes a l'escenari. Dins els programes hi ha contrasts i connexions del repertori sorprenents, els títols ja desperten curiositat i expectatives. La selecció de les obres segueix sempre el concepte programàtic. A més de presentar joies del repertori de cambra volem despertar i alimentar la nostra pròpia curiositat i la del públic per obres d'un repertori menys habitual. Per tant, Cat.Cambra intenta donar espai també a compositors i obres que no tenen la representació merescuda en els programes habituals. (Més detalls a la pàgina www.catcambra.cat)
Guiats per l'amor a la música, convençuts que hi ha maneres noves de contagiar-hi la gent, amb Cat.Cambra volem aportar-hi uns nous camins. Esperem trobar molts companys de viatge i contribuir a una cultura de concerts alternativa, de qualitat i des de la comunitat. Som conscients que és un projecte molt ambiciós i que la seva acceptació dependrà de poder convèncer a organitzadors i públic de la seva raó d'ésser. Amb aquest article espero haver pogut donar una idea del potencial de Cat.Cambra, alhora de contribuir amb les meves reflexions generals al debat sobre com podria ser una cultura de concerts que ens agradaria tenir per al segle XXI.
Per a més informacions, visiteu:
www.catcambra.cat
www.podiummatadepera.weebly.com
www.musicsenresidencia.org
www.peterschmidtcello.com
Qualsevol proposta musical que demana el temps i l'atenció per part del públic (coses molt més valuoses que el preu de l'entrada) ha de ser un producte de primera qualitat i ha d'estar a l'altura d'oferir interpretacions de primer nivell de les obres presentades. Seria un error creure que el públic sense coneixements de música clàssica tingui un criteri inferior al públic habituat. Molt més que l'educació és una sensibilitat innata la que contribueix a l'habilitat de valorar i de gaudir.
Que la qualitat sigui imprescindible es diu molt fàcilment i sembla molt evident, però es pot interpretar de maneres differents. Per exemple és sens dubte la qualitat d'algunes composicions la que les fa "evergreens" del repertori i que assegura una bona venta d'entrades (Bolero, Quatre estacions, etc.). El problema és que en molts d'aquests casos la qualitat de la interpretació entra en un segon pla i el concert, sense haver de complir amb un alt criteri en tots els aspectes, es limita a complir amb les expectatives de la memòria i del pressentiment musical del públic. Aleshores, el concert té una funció reafirmativa, una mica com un himne nacional, i oblida valors artístics com ara el descobriment, la sorpresa, el xoc, la frescura etc. El públic reviu la música del seu passat, enlloc de tenir una nova vivència que pugui afectar el seu futur. No dic que no hagi d'haver-hi lloc per a aquest tipus de concerts, però una cultura de concerts viva també ha de poder marcar tendències innovatives.
Encara que ens agradés pensar que l'efecte de la música per si sola hauria de ser tan fort que no hagués d'importar, com, on i amb qui en gaudim, la realitat és que un punt diferenciador important d'un concert en directe és el fet de ser rodejat amb gent com tu, que ha mantingut aquella hora lliure tal com tu, per anar al mateix lloc que tu i deixar fer el seu efecte a les mateixes ondes acústiques que tu. Es crea comunitat i complicitat. Fins i tot es pot dir que en un concert entrem tots en un estat compartit.
Subestimem la importància que té el fet amb qui escoltem un concert. Si ens poguéssim imaginar un concert en el que el públic estigués composat només dels nostres amics, sabent que compartim moments de passió i de profunditat, això no intensificaria, i molt, l'experiència? Les Schubertíades originals eren Schubertíades no només per la música sinó també per la gent que hi era, una comunitat sense la que no hauria sonat aquesta música i una música sense la que no hi hauria hagut aquesta comunitat.
En aquest país, els "Músics en Residència" d'Alella, col·laboradors en el Cat.Cambra, han sabut crear una comunitat de seguidors en pocs anys d'una manera molt notable. Els "Amics dels Músics en Residència", un grup de persones d'edats i professions molt differents ajuden amb l'organització i l'allotjament dels músics. Gràcies a ells, les entrades dels concerts a Alella s'esgoten sempre amb molta antelació, entre altres coses perquè els és molt important gaudir dels concerts, als que han contribuït i se senten molt propers, amb les persones del seu entorn. Apart d'una oferta de nivell musical excepcional i de formats de concert atractius, és la comunitat de persones involucrades que fa que sigui tot un èxit.
Per poder establir-se comunitat entre públic i músics hi entra en joc un altre element clau, la proximitat. Evidentment, hi ha repertori que s'ha de gaudir en sales grans i amb una bona distància per tenir una experiència acústica satisfactòria, com és el cas amb corals i orquestres. Però tot el que és música de conjunt reduït té el gran avantatge de poder ser interpretat en espais de tots tamanys. Aprofitem els espais petits! Fem el doble de funcions amb la meitat de butaques! No tinguem por de l'acústica seca que permet escoltar impureses. Això és honestitat. La música de cambra abans era literalment i exclusivament "de cambra". Se'n gaudeix de manera diferent si es pot veure l'expressió facial del primer violí quan fa una broma de Haydn o els dits elegants del pianista en un passatge virtuós de Rachmaninov. Només el fet de veure la bellesa d'un instrument de corda de més a prop ens dona una altra experiència integral del concert.
Proximitat a l'hora del concert, doncs, però també a l'hora de la seva preparació. Penso que els músics guanyaríem molt mostrant un vessant imperfecte, mostrant el camí que s'ha de recórrer per arribar al resultat final, treballat i "polit". L'entesa que hi ha un procés cerebral, emocional i comunicatiu molt especial a l'hora de la preparació d'una obra contribueix a un gaudiment més profund del resultat per part del públic. Escoltant els assaigs, l'oient es familiaritza tant amb l'obra com amb els músics i les idiosincràsies de la dinàmica que produeix l'assaig.
Més que res, però, és el programa mateix i el seu concepte artístic que poden contribuir a guanyar de manera sostinguda l'estima del públic no acostumat a anar a concerts. Persones que ni tan sols coneixen els compositors ni la varietat dels seus estils, no s'animaran fàcilment a anar a un concert que es promociona amb els intèrprets com a principal atractiu ("el violí de x, el violoncel de y, el piano de z"). Per altra banda, un anunci del tipus "Haydn, Bartok, Schumann" no els dirà res. Hem de trobar doncs un nivell d'emocionalitat i de significat comú que juntament amb la promesa de qualitat i proximitat representi una proposta atractiva per a no iniciats.
Per a exemples em remeto a un dels meus festivals favorits que porta vuit anys celebrant-se a Alemanya amb músics joves com a organitzadors que justament tenen com a objectiu qüestionar i canviar de moltes maneres els paràmetres del concert tradicional, el "Podium Festival Esslingen". Els concerts són l'expressió d'una programació que va més enllà de la suma de les obres, mostrant-se en títols com "Szenen der Frühe" (Escenes de la matinada), "When we were Trees" (Quan érem arbres) o "Die Einsamkeit des Killers vor dem Schuss" (La soledat de l'assessí abans del tret), i en aquest cas no es revelen ni els compositors ni les formacions que apareixeran en el concert específic, sinó que es juga amb l'element desconegut i intrigant.
Un altre exemple és l'agermanat "PÒDIUM Matadepera", del que soc director artístic, en el que escollim obres molt diverses pel que fa a instrumentacions i estils, però que en el seu conjunt ens conten una història emocional (el que anomenem "guió emocional"). Els quatre concerts de la propera edició 2016 porten com a títols "Identitats...", "...perdudes,", "lluites...", "...i la pau guanyada" i cada una de les etapes emocionals té un altre propòsit que s'entèn per si sol, però també dins l'evolució emocional, com a pròleg dels concerts posteriors i resultat dels concerts anteriors.
Part fonamental d'aquest propòsit és la idea de la unicitat del concert. Amb aquest concepte, amb aquesta combinació d'obres i amb aquests músics, el concert no és repetible, sinó que té lloc només ara i aquí i només es pot viure'l anant-hi. En temps de Spotify i de YouTube, amb la quantitat i qualitat de gravacions cada vegada augmentant i millorant, la irrepetibilitat és un dels valors més importants que pot tenir el concert en directe.
Hi ha molts elements differents que poden contribuir a aportar al públic una experiència més integral i elevada. Enumerant-ne alguns no es pot més que donar pistes del que podria ser un bon concepte en el que s'integrin musical i artísticament.
- L'ús de l'escenari: La posició tradicional dels músics respecte al públic sembla una convenció immutable, però hi ha moltes maneres de modificar-la, amb els músics repartits de maneres creatives i inhabituals en la sala de concert o fins i tot desplaçant-se entre o durant les actuacions.
- La il·luminació: Un concepte d'il·luminació estàtica o evolucionant durant l'esdeveniment pot contribuir a viure amb una altra intensitat les actuacions musicals. Cap altre gènere de música hi dóna tan poca importància.
- El públic com a part integradora del concert: La música, per establir i sentir relacions, moltes vegades demana que no es trenqui la tensió amb aplaudiments entre els moviments. De la mateixa manera hi pot haver programacions que demanin mantenir la tensió més enllà de les obres individuals per deixar que entrin en interacció directa i que es manifestin més intensament les connexions o els contrasts programàtics. Per altra banda, també hi pot haver moments dins d'un programa en què la convenció de no reaccionar a la música fins que hagi acabat l'obra no té sentit musical i esdevé un element restrictiu per al públic (El riure després d'un Scherzo, L'entusiasme davant del virtuosisme).
La posició del públic, immutable en algunes sales, canvia l'impacte auditiu que experimenta de manera important. A més d'estar assegut en les butaques, podria escoltar el concert estirat a terra, de peu, caminant, ballant o fins i tot (com era el cas d'un concert en el que vaig participar) assegut en boles gimnàstiques.
- La durada: Enlloc de les dues parts que mana la convenció, perquè no hi ha més concerts amb tres parts, com és el cas de l'òpera, o més? Així s'obren moltes possibilitats conceptuals que no tenen cabuda en un concert de dues parts. També el fet de crear connexions programàtiques entre concerts seguits durant alguns dies obre noves possibilitats de jugar amb les dimensions de l'experiència. D'altra banda, hi ha obres que potser tenen tant de pes o d'interès (encara que de minuts no arribin a la durada mínima d'un concert habitual) que amb un programa d'una sola peça ja n'hi ha prou i no cal afegir-hi peces per omplir.
- L'explicació: Ja se sap que al públic li agrada molt saber més sobre les obres interpretades i les circumstàncies de la seva creació. És més rar que parlin els músics sobre la preparació i sobre la seva pròpia relació amb la música, cosa que pot produir un grau més alt de complicitat i comunitat entre públic i músics.
- La música en el context d'altres arts:
El concert literari amb lectures prosàiques o de poemes és un propi gènere, encara amb un gran potencial creatiu per descobrir, en què els textos entren en una sintonia conceptual amb la música.
Elements dramàtics (siguin seriosos o humorístics) amb actors poden portar el públic a gaudir d'una manera sorprenent i intensiva de l'intercanvi entre música i acció que reforça l'emocionalitat.
La dansa improvitzada o coreografiada a les obres del programa pot introduir un element d'expressivitat física a la música.
Apart de consideracions pràctiques, que acaben normatitzant i estandarditzant els concerts, potser són un fals purisme i la por que els formats no estiguin a l'altura de la música els que ens impedeixen fer canvis a una cultura de concerts poc canviada des del segle XIX. També cal dir que el fet de tenir elements innovadors no converteix un programa automàticament en artísticament interessant. Evidentment és fàcil d'imaginar-se un concert amb la sola intenció de trencar amb convencions que, enlloc d'aportar-hi elements enriquidors, acaba creant distraccions del contingut musical i artístic. Cada proposta ha de ser valorada pels seus propis mèrits, i sobretot, si té sentit emocional el concepte i si està ben guiat pel contingut musical. Al final, la programació conceptual esdevé un art propi que, com tot, pot reeixir o fallar. L'error seria deixar de provar coses noves per por que no funcionessin.
La proposta Cat.Cambra intenta donar respostes a alguns d'aquests plantejaments i pretèn oferir una programació que té com a objectiu principal complir amb els valors de qualitat, comunitat, proximitat i unicitat.
Programes de cambra molt variats s'assagen durant una setmana intensiva abans de presentar-se en concert a cicles i sales de tot tipus i de tot el país. Els músics partícips, de tres a sis per programa, figuren entre els millors músics joves de Catalunya i Europa, molts d'ells amb carreres internacionals, com es pot veure en les plantilles dels festivals col·laboradors del Cat.Cambra (PÒDIUM Matadepera, Músics en Residència d'Alella). Els assaigs intensius i les ganes dels músics de descobrir bona música junt amb col·legues excel·lents garanteixen un resultat de primera qualitat musical.
A més d'oferir concerts únics i emocionants, Cat.Cambra vol crear comunitat. Comunitat, que no s'estableix d'un dia per l'altre, però que a mitjà termini es pot assolir amb la creació d'una oferta participativa molt variada: Cat.Cambra oferirà assaigs oberts en sales differents (per exemple en casals de gent jove i centres de gent gran) per tot Catalunya. Buscarà col·laboracions amb els conservatoris municipals del país per oferir classes magistrals i donar a conèixer el projecte. Oferirà cursos per a músics amateurs de totes les edats, ajudant els entusiastes a trobar parelles adequades per formar grups de cambra. Cat.Cambra vol fer possible que es reuneixi gent molt different per gaudir junts i per desenvolupar aficions. Una part important dels concerts sempre serà el contacte personal dels músics amb el públic per fomentar l'interès i trobar maneres en que es pugui involucrar. L'objectiu final és que el públic se senti part del Cat.Cambra.
El públic natural al que es dirigeix per tal de fomentar un nucli de seguidors són tots els ja iniciats i curiosos, els alumnes dels conservatoris i de les escoles de música, que moltes vegades no poden gaudir d'una oferta musical local d'una qualitat i unicitat tan atractiva, els seus pares que hi veuen el valor cultural i educatiu, els instrumentistes amateurs de totes les edats, així com gent que per casualitat, per mitjans socials o de comunicació s'assabenta de l'oferta molt atractiva de concerts "clàssics, però differents", i per extensió, i en diferit, tots els seus amics. L'objectiu final serà que Cat.Cambra sigui una marca que pel seu nom propi prometi concerts únics i que sigui reconeguda per la seva comunitat i qualitat.
Cal destacar també que el propòsit econòmic de Cat.Cambra és de poder oferir els programes a preus atractius degut a les repetides actuacions en sales de tots tamanys. Els músics estem disposats a adaptar els nostres preus, sempre i quan el projecte valgui la pena. Amb actuacions repetides s'assegura que ningú hi surti perdent.
Els programes són temàtics. Cada concert és únic en la seva combinació d'obres, de formacions i de músics. Per no tractar-se d'una formació estable i amb el propòsit d'eixamplar l'oferta, el repertori de Cat.Cambra es concentra en obres d'instrumentacions i formacions menys habituals, però en molts casos importants dins del repertori d'un compositor. Un element clau dels concerts són les explicacions dels propis músics, que presentaran les obres i les relacions entre elles així com detalls i anècdotes de la seva preparació. La flexibilitat de les formacions permet jugar en alguns programes amb elements dramàtics i moviments dels artistes a l'escenari. Dins els programes hi ha contrasts i connexions del repertori sorprenents, els títols ja desperten curiositat i expectatives. La selecció de les obres segueix sempre el concepte programàtic. A més de presentar joies del repertori de cambra volem despertar i alimentar la nostra pròpia curiositat i la del públic per obres d'un repertori menys habitual. Per tant, Cat.Cambra intenta donar espai també a compositors i obres que no tenen la representació merescuda en els programes habituals. (Més detalls a la pàgina www.catcambra.cat)
Guiats per l'amor a la música, convençuts que hi ha maneres noves de contagiar-hi la gent, amb Cat.Cambra volem aportar-hi uns nous camins. Esperem trobar molts companys de viatge i contribuir a una cultura de concerts alternativa, de qualitat i des de la comunitat. Som conscients que és un projecte molt ambiciós i que la seva acceptació dependrà de poder convèncer a organitzadors i públic de la seva raó d'ésser. Amb aquest article espero haver pogut donar una idea del potencial de Cat.Cambra, alhora de contribuir amb les meves reflexions generals al debat sobre com podria ser una cultura de concerts que ens agradaria tenir per al segle XXI.
Per a més informacions, visiteu:
www.catcambra.cat
www.podiummatadepera.weebly.com
www.musicsenresidencia.org
www.peterschmidtcello.com
RSS Feed